L'AEPD ha publicat la següent informació sobre els sistemes de control de temperatura corporal en l'àmbit laboral:
En l'àmbit no laboral (clients, alumnes, afiliats…), el Considerant 46 del GDPR reconeix que en situacions excepcionals, com l'epidèmia actual, "la base jurídica dels tractaments pot ser múltiple, basada tant en l'interès públic com en l'interès vital de l'interessat o altra persona física". No obstant això, l'interès general basat en la salut pública, requereix (segons l'art. 9.2.i GDPR) d'un suport normatiu a través de legislació específica que estableixi aquest interès garantint mesures adequades per protegir els drets i llibertats dels interessats.
L'AEPD adverteix que l'aplicació de mesures de control de temperatura requeriria "prèviament la determinació que faci el Ministeri de Sanitat. És a dir, mentre no hi hagi una pauta o recomanació expressa sobre el control de temperatura, per part de Ministeri de Sanitat, la decisió d'adoptar aquesta mesura recau en l'empresa o ocupador, a través del seu servei de prevenció de riscos laborals".
El Ministeri de Sanitat es va pronunciar el passat dissabte amb l'Ordre SND/399/2020, de 9 de maig, i entre les mesures d'higiene i prevenció que es detallen, en cap cas fa referència explícita a aquests controls de temperatura corporal.
A més, ni en les Recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, ni en la Guia de bones pràctiques als centres de treball (Mesures per a la prevenció de contagis del COVID-19) del Ministeri de Sanitat actualitzada el passat 11 d'abril, apareix explícitament com a mesura de seguretat per fer front al contagi del COVID-19, el control de temperatura corporal.
CONCLUSIONS
1. En l'àmbit laboral (treballadors, proveïdors, comercials o usuaris que desenvolupen la seva activitat professional a les instal·lacions on es dugui a terme el control de temperatura corporal):
Abans d'implementar qualsevol sistema de control de temperatura corporal, recomanem valorar altres mesures menys intrusives i més efectives (EPIs, distància de seguretat, mesures d'higiene i neteja, mesures recomanades pel servei de PRL, etc.), que poden millorar el resultat d'aquest tipus de controls respecte als fins que es persegueixen.
Haurem de tenir en compte que una de les principals fonts de contagi són persones asimptomàtiques, a les quals en base a la realització d'aquest control de temperatura podríem arribar permetre l'accés a les nostres instal·lacions, però, es denegaria l'accés a persones amb temperatura corporal alta per infeccions no contagioses, refredats, o qualsevol altra situació no contagiosa que impliqui pujada de la temperatura corporal (en definitiva, sense COVID-19).
Si tot i així, el responsable del tractament decideix implantar aquest sistema de control de temperatura corporal, hauria de tenir en compte:
2. En l'àmbit no laboral (clients, alumnes, pacients, afiliats, visitants, ...):
Recomanem no aplicar cap sistema de control de temperatura corporal, encara que sigui a temps real, perquè, fins al moment, els interessos generals basats en la salut pública que s'haurien de protegir no tenen un suport normatiu que legitimi aquest tipus de tractament.
DDe tota manera, si el responsable del tractament pretén implantar aquest sistema fora de l'àmbit laboral, prèviament haurà de realitzar una avaluació d'impacte en protecció de dades (EIPD / DPIA) i efectuar una consulta prèvia a l'autoritat de control per assegurar que la mesura que vol adoptar no comporta un alt risc per a la protecció dels drets i llibertats dels interessats.