Accés dels pares a les històries clíniques dels seus fills


Manuel Castilleja Toscano     19/03/2021

Hi ha dos drets en conflicte per tractar aquest cas en concret:

  • el dret de tota persona, inclosos menors d'edat, a la confidencialitat de les seves dades de salut
  • el dret dels pares a conèixer la informació sanitària del seu fill/a, que els permetrà fer front a la seva obligació d'exercir la pàtria potestat de manera efectiva

La normativa relativa a les dades de salut i l'accés als mateixos es troba recollida en la Llei 41/2002 d'Autonomia de el Pacient i de Drets i Obligacions en matèria d'Informació i Documentació Clínica i en la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de dades Personals i Garantia dels Drets Digitals. Ambdues han de ser interpretades dins de el marc general que estableix la Llei Orgànica 1/1996 de Protecció Jurídica de el Menor, en relació amb el principi de primar l'interès superior del menor sobre qualsevol altre interès legítim.

Pel que fa a l'accés per part dels titulars de la pàtria potestat dels menors a les seves històries clíniques, l'AEPD en un primer informe jurídic 0409/2004, concloïa que si el pare o mare d'un major de 14 anys acudeix a un centre sanitari sol·licitant un informe d'analítica o qualsevol dada incorporat a la història clínica del seu fill, sense constar cap autorització d'aquest, no seria aplicable el que estableix l'article 18.2 de la Llei 41/2002 (que el dret d'accés del pacient a la història clínica es pot exercir també per representació degudament acreditada) pel que no hauria de procedir al lliurament de la informació en tant no consti l'autorització fefaent del fill/a.

Posteriorment, la pròpia AEPD en un altre informe jurídic 0114/2008, va determinar que disposar de la informació sanitària dels fills és fonamental per poder vetllar adequadament per la salut dels mateixos. Per això, l'AEPD entén que el Codi Civil al seu article 154 habilita la cessió de la informació sanitària a qui ostentin la pàtria potestat, encara que el menor sigui major de 14 anys.

L'Agència va mantenir aquesta posició en un altre informe jurídic 0222/2014, en el qual, en la línia de l'anterior informe de 2008, va entendre que no seria oposable l'accés per part dels pares a la història clínica del seu fill/a per la mera voluntat del menor sotmès a pàtria potestat, amb l'única excepció de que una norma amb rang de Llei fes expressament prevaler la voluntat de el menor sobre la dels titulars que pretenen l'accés. L'habilitació per accedir a l'historial clínic es refereix només als titulars de la pàtria potestat i no a qualsevol familiars.

Per últim, a les preguntes freqüents de la web de l'AEPD, es determina que l'esmentat article 154 de el Codi Civil autoritzaria l'accés dels pares a la informació sanitària dels seus fills sobre els quals ostentin la pàtria potestat per vetllar adequadament per la seva salut en compliment de les obligacions que imposa l'exercici de la pàtria potestat, fins i tot per als majors de 14 anys. També cal destacar que en aquesta publicació, l'AEPD indica que les reclamacions en els casos de la negativa a lliurar les històries clíniques dels menors als progenitors que ostentin la pàtria potestat hauran de dirigir-se a les autoritats sanitàries o judicials corresponents.

Per tant, el dret d'accés a les dades del pacient menor, encara que sigui major de 14 anys, s'ha de reconèixer als pares o titulars de la pàtria potestat, sense que el menor pugui impedir aquest exercici. No tindria sentit que, a tots els efectes legals, els pares o titulars de la pàtria potestat siguin responsables de tot el que esdevé amb el menor, i en aquest cas concret, i per la mera decisió d'aquest, es vegin impossibilitats en l'exercici de un dret com és el de la pàtria potestat que pogués mitigar aquesta responsabilitat. Una altra cosa molt diferent seria que, sent titulars de el dret, i sempre que considerin a el menor apte per a regir la seva persona i béns com si fos major d'edat, renunciïn a la mateixa (emancipació judicial o per concessió dels titulars de la pàtria potestat).

En tot cas, el límit a l'exercici de el dret pels pares o titulars de la pàtria potestat vindria establert quan es provi que l'exercici de la pàtria potestat es realitza en contra dels interessos de el menor; o si el professional sanitari creu que donar accés a la història clínica pot anar en perjudici de el menor; o en el cas en què el sol·licitant s'hagi vist privat de la pàtria potestat.

CONCLUSIÓ

  • Els titulars de la pàtria potestat podran accedir a la història clínica dels seus fills menors d'edat subjectes a aquella mentre aquesta situació persisteixi, per al compliment de les obligacions previstes en el Codi Civil.
  • No podrà oposar-se a aquest accés el menor tret que així ho reconegués una norma amb rang de Llei.
  • El límit a aquest accés vindria establert quan es provi que l'exercici de la pàtria potestat es realitza en contra dels interessos de el menor; o si el professional sanitari creu que pot anar en perjudici de el menor; o en el cas en què el sol·licitant s'hagi vist privat de la pàtria potestat.
  • Les reclamacions en els casos de la negativa a lliurar les històries clíniques dels menors als progenitors que ostentin la pàtria potestat hauran de dirigir-se a les autoritats sanitàries o judicials corresponents.

Normativa relacionada:

Article 154 Codi Civil: els fills no emancipats estan sota la potestat de el pare i de la mare, (...) La pàtria potestat s'ha d'exercir sempre en benefici dels fills, d'acord amb la seva personalitat, i comprèn els deures i facultats (...) Vetllar per ells, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral”.