El metavers


Manuel Castilleja Toscano     03/11/2022

El Metavers ja no és una utopia, el podríem definir d'una manera senzilla com un món virtual al qual ens connectarem utilitzant una sèrie de dispositius que ens faran pensar que realment hi som dins, interactuant amb tots els seus elements. És un espai infinit on no hi ha límits sobre quantes persones el poden fer servir alhora, quins tipus d'activitats es poden fer, involucra l'usuari en múltiples dimensions, com la social, econòmica, política o emocional, fins a virtualitzar tots els aspectes de desenvolupament de l'individu , i estén les dades recollides a la informació no verbal i biomètrica. I encara que traduïu les experiències humanes a un tractament de dades digitals mitjançant simulacions, el tractament d'aquestes dades personals és real.

Per tant, el Metavers està dissenyat per ser interoperable, sense fronteres, persistent i escalable. Actualment hi ha un sol projecte de metavers, però ja hi ha diverses plataformes dins seu. L'ús del Metavers pot ser molt intrusiu, ja que el conjunt de dades personals que es tracten és cada vegada més gran, per exemple, la diversitat de dades biomètriques recollides augmenta a través dels wearables (rellotges, polseres, roba, etc.)

L'anàlisi de la posició relativa dels avatars en un món virtual permet estudiar l'organització de l'espai en la comunicació lingüística no verbal. Els temps i la forma de reacció permeten estudiar biomecànicament l'individu i així successivament. Això, unit a les interfícies neuronals (dispositiu dissenyat per a l'intercanvi d'informació amb el sistema nerviós), permet conèixer i perfilar l'individu a nivells no coneguts prèviament. A més, aquesta informació flueix en dos sentits, de l'individu a l'entorn, i de l'entorn a l'individu. En aquest darrer cas, la projecció de petites variacions corporals es traduirà en els avatars de les persones amb què s'interacciona en el món virtual, de manera que es podria revelar informació de forma no desitjada i que fins i tot seria explotable per mitjans automàtics. I es podrien emprar amb gran precisió noves tècniques de neuromàrqueting.

Totes les tecnologies que conformen l'entorn del metavers (RRSS, IA, IoT, interfícies neuronals, etc.) tenen els seus propis riscos per a la privadesa que han de ser gestionats. L'aplicació conjunta d'aquestes tecnologies pot provocar efectes individuals i socials que generin riscos per als drets i les llibertats difícils d'estimar a priori.

Al metavers, l'usuari experimenta esdeveniments al món virtual com si fos el real, i s'enfrontarà a tot tipus de riscos per a la seva privadesa. Per exemple, la vigilància massiva, la discriminació, la pèrdua d'autonomia, el frau o la suplantació d'identitat. Fins i tot l'ús de dades personals, a través de les vulnerabilitats dels dispositius wearables, o del propi entorn virtual, podria suposar riscos físics reals per a la salut dels usuaris que els manegen. Un aspecte important que cal tenir en compte és la possibilitat de desplaçar l'humà en el procés d'aplicació de la norma i del dret, i substituir-lo per algorismes que prenguin les decisions en un entorn virtual.

Les “lleis” del metavers s'hauran de contrastar amb el RGPD i amb les propostes de regulació a la UE, la Digital Services Act, la Data Act, la Digital Markets Act, la Data Governance Act, la proposta de Reglament IA, etc.

Tot aquest tractament massiu de dades ha de ser conforme al que estableix el RGPD és a dir ha de complir:

  • Els mecanismes de minimització de dades recollides pels propis dispositius wearables i pel metavers.
  • Els mecanismes de governança del metavers i l'establiment de normes transparents de protecció dels drets, fixant clarament els rols dels intervinents i sotmetre'ls als òrgans de control.
  • L'auditoria i la transparència, sobretot en les decisions automatitzades amb relació a evitar abusos, biaixos, perfilats i discriminacions.
  • La gestió adequada de wearables i dispositius per protegir dades transmeses i emmagatzemades, contemplant la possibilitat de dades biomètriques de què es pugui inferir encara més informació personal.
  • La realització d'EIPD, atesa la quantitat de tecnologies, algunes de noves, que concorren en el metavers i que amplifica els riscos per als drets i les llibertats.
  • Garantir els drets dels interessats, inclòs el dret a la supressió.
  • Les garanties específiques de privadesa des del disseny i per defecte que es puguin aplicar per, per exemple, preservar la privadesa dels avatars i la seva empremta digital al metavers.
  • La seguretat, especialment quant a disponibilitat, resiliència i a la confidencialitat de les dades personals que formen part dels tractaments realitzats al metavers.
  • I, finalment, és important cabdal posar els menors com a eix central de les polítiques de definició de mesures i garanties en el disseny dels entorns virtuals.



Enllaç a l'article de l'AEPD: https://www.aepd.es/es/prensa-y-comunicacion/blog/metaverso-y-privacidad