El nou Reglament Europeu de Protecció de Dades


Josep Aragonés Salvat     21/01/2016

El futur de la protecció de dades


Ja era hora que els ciutadans europeus se sentin protegits per la seva legislació davant de les organitzacions internacionals que processen les seves dades personals.

La determinació de la UE a no deixar-se acovardir per les superpotències comercials i normalitzar per a tots els països de la UE un únic reglament que protegeixi els nostres drets albira un objectiu en el qual Europa pot començar a no sentir-se sol com un mercat, sinó com un projecte de dret al servei dels seus ciutadans.

Quan una denúncia interposada al Tribunal europeu contra Facebook, per un simple advocat austríac, el Sr. Max Schrems, pot provocar l'anul·lació d'un acord entre UE i els EUA, vol dir que la Justícia funciona i que els nostres drets són respectats.
 

El reglament europeu de protecció de dades (GDPR)


Ja era hora que el Parlament i la Comissió europeus es posessin d'acord per aprovar la nova normativa. Ja era hora perquè aconseguirem que totes les empreses que tracten les nostres dades, siguin locals o internacionals, s'atenguin a una única legislació, la qual cosa va a enfortir els nostres drets davant la comunitat internacional i segurament possibilitarà un canvi de lleis en altres països en aquesta matèria per harmonitzar aquests drets individuals a tot el món.

No sóc ingenu, tots sabem que avui en dia les dades personals són el millor negoci del món i per molta legislació que protegeixi el seu tractament, sempre hi haurà qui en tregui un profit il·legítim d'això. Però una cosa no treu l'altra, que ho facin no vol dir que ho puguin fer i aquí està la qüestió. Una denúncia de qualsevol ciutadà europeu a qui incompleixi el reglament pot causar-li grans perjudicis. Les sancions als infractors, o com els anomena el nou reglament "violadors de dades" han de ser exemplars i efectives.
 

El nou reglament canviarà moltes coses


Primer es carregarà als venedors d'adaptacions que semblen venedors de llibres (que ningú es llegeix), després es carregarà tota la burocràcia que tenim, almenys a Espanya, i que motiva a aquests venedors per atemorir als seus clients (em refereixo a les inscripcions de fitxers) i, finalment, es rescatarà la figura del consultor, figura que sembla no existir per a molts clients que veuen l'adaptació a la normativa com altra despesa de paperassa. El consultor és una persona formada en matèria de privacitat que entén del tema, que escolta els seus clients, que els raona la normativa, que els assessora en els procediments a implementar i finalment, i molt important, que li resol els seus problemes. Ja era hora que tot tornés al seu lloc.